domingo, 28 de noviembre de 2010

Correus a les eleccions catalanes de 2010

ELECCIONS CATALANES 2010

Correus, Una minoria imprescindible per al bon funcionament de la majoriaL’empresa del Ministeri de Foment explica l’important paper que ocupa a les eleccions


Milers de treballadors de l’empresa Correus han treballat avui dia 28 de novembre de 2010 per fer possible el bon funcionament de la democràcia. Aquests funcionaris han demostrat que són imprescindibles per efectuar el correcte trasllat dels vots i tota la responsabilitat que això comporta.

lunes, 22 de noviembre de 2010

Blanes al Mundial de Karate

 “Es tot un orgull treballar amb gent com ells”


Els passats dies 21, 22, 23 i 24 d’octubre, alguns dels integrants del Club Karate-Do Blanes es van desplaçar fins a Portimaò (Portugal) per participar en una trobada única i que, segurament, marcaria un abans i un després en les seves vides: el 5è Campionat Mundial de Karate de la JSKA, un campionat que agrupà 25 països d’arreu del món i uns 500 participants.
Ara més que mai podem dir que Blanes compta amb joves karateques reconeguts a nivell Mundial (sí, tot i que sembli mentida, a Blanes hi ha més esports que el futbol i el bàsquet...).
La Carla Martínez i Montalván de 8 anys, en Zapicán Muíños i Durán d’11 anys, el Paolo Bisotti i Gutiérrez de 8 anys, l’Alejandro Miranda i Sanhueza de 14 anys, en Raúl Jarillo i  Anaya de 10 anys, el Jordi Requena i Nerín de 14 anys, el Christian José i Soler de 17 anys i la Jessica Cabrera i Baena de 23 anys han estat els representats del Club Karate-Do Blanes a nivell mundial; un clar exemple de perseverança, dedicació i la prova clau que demostra que l’esforç sempre dóna els seus fruits.
Després de 10 mesos de preparació, els karateques blanencs, representats per en Fernando López i Corregidor ( 5º Dan Shotokan) Instructor-Cap del Club i representant de la “ISKA Espanya” a l’esdeveniment, han demostrat que no es conformaven amb participar, ¡que anaven a per totes! I, ¿què millor prova que els dos ors, la plata i els dos bronzes que han portat a casa?
Dos dels petits del dojo, només amb  8 anys han evidenciat que el karate forma part d’ells. La Carla (Cinturó Verd 6º Kyu Shotokan), ha portat a casa una medalla d’or en la modalitat de Kata Femení Kyu i en Paolo (Cinturó Blau 5º Kyu Shotokan) una de bronze en Kata Masculí Kyu:“Ha estat una experiència única que tornaria a repetir demà mateix si pogués; a l’escola fins i tot em desafien i els meus amics encara no s’ho acaben de creure. A més, sé del cert que és tot un privilegi haver pogut gaudir d’una experiència com aquesta amb la meva edat. Ara em sento més fort, més valent, com si portés una armadura que em protegís en tot moment” , ens deia en Paolo.
 “Els meus pares i els meus amics cridaven el meu nom i em donaven ànims a l’hora de competir. Sense cap dubte ha estat el millor que em podia haver passat… he participat al mundial i l’he guanyat. A més, la medalla me la va entregar el Sensei Abe, que és un gran ídol per tots nosaltres, un mestre de mestres.
Després de tot, sempre quedarà a la meva memòria la frase que el meu entrenador, en Fernando tant em va repetir “farem un bon paper” i que finalment es va complir. Quan vaig guanyar, m’ho va tornar a recordar i no podia parar de plorar de l’alegria”, deia la Carla emocionada.
En Zapican (Cinturó Blau 5º Kyu Shotokan), també ha aconseguit una medalla d’or, en la modalitat Sanbon Kumite Masculí Kyu i una de plata en Kata : “Jo estava una mica desanimat, ja que em veia inferior als altres. Quan arribes a un lloc desconegut on hi ha tant de nivell i tanta gent que no coneixes, la preparació i l’entrenament de 10 mesos sembla que desapareixen per uns instants. M’enrecordo que just abans que diguessin el meu nom, li vaig dir al Fernando que no les tenia totes amb mi, que hi havia gent molt bona; ell, com sempre, em va dir “a per totes”, i em va repetir que confiava en mi”.
Per últim, l’Alejandro Miranda(Cinturó Negre 1º Dan Shotokan) que també ha tornat a casa amb un tercer lloc en la modalitat Kata Masculí Dan, creu que “és impressionant viure una situació com aquesta; és meravellós tornar al teu poble i que els més propers et felicitin; que es reconegui el treball fet durant tants i tants de dies, mesos i fins i tot anys. No ens hem d’oblidar que el principal element d’un bon resultat és la constància. Sense esforç res és possible, i aquest esforç, (i crec que en això tots hi estem d’acord) l’hem aconseguit no només en aquest 10 mesos en els quals hem pogut gaudir d’uns entrenaments exclusius per al campionat, sinó durant anys d’entrenament.”
Finalment, cal destacar que tots ells coincideixen en el fet que “gran part d’aquest triomf ha estat gràcies al Fernando”,  perquè com molt bé diu en Paolo “ell ens ha donat força en tot moment i ha estat al nostre costat, tot i que hi ha hagut dies durs. Tot el que sabem és perquè ell ho sap i ens ho ensenya.”
En Fernando només té elogis per als seus alumnes, als quals estima com una família. Com a valoració global expressa que “és tot un orgull treballar amb gent com ells”.
No em puc acomiadar sense donar l’enhorabona a tots els participants del Club (un club del qual jo també en soc partícip), que també són part de la meva família i a qui elogio pel seu magnífic paper en aquest 5è Campionat Mundial de Karate.
PD: Tothom es mereix reconeixement, i quan darrere hi ha un esforç tan gran... més encara!
En Paolo, alçant el cartell d'Espanya i la resta de participants darrere

                                    Tots els participants del campionat i algun col·laborador

jueves, 30 de septiembre de 2010

Pas a pas

Piquet Plaça Universitat  29-S
12.42h: Aparco a Aragó amb Balmes. Se senten xiulets, policia, molt de rebombori… Em dirigeixo cap a Plaça Universitat.
12.46h: Trobo farmàcies, bars i carnisseries oberts a Aragó.
12.46h: M’uneixo als manifestants que baixen per Rambla Catalunya.
12.51h: Passo davant dels manifestants per poder fer algunes fotografies. La veritat és que de moment hom actua d’una manera bastant pacífica.
12.53h: M’apropo al segon grup de manifestants a Gran Via.
12.57h: Arribo a Plaça Universitat. L’ambient encara està calmat però cada vegada hi ha més gent. Veig sobretot banderes de UGT, CCOO i USOC.
13.05h: La gent es situa davant de la universitat. Comencen a parlar els representants de cada sindicat. Parlen Joan Carles Gallego, Secretari General de CCOO, Isabel Pallarés, Secretaria general de CSC i José Maria Álvarez, Secretari General de UGT. És gairebé impossible sentir el que diuen.
13.26h: La gent s’aglomera a l’altre costat de la plaça. Comencen a veure’s altres banderes (banderes pirata, paraigües vermells i, fins i tot, banderes republicanes).
13.30h: Comencen els actes violents. Contenidors per terra, “petardos”, cops, corredisses davant de la policia i fins i tot vidres trencats. La gent està cada cop més revolucionada i sembla que el vandalisme cada cop es fa més present. Decideixo marxar.

29-S Plaça Catalunya

Entrevista a un simpatitzant de la CNT
·         Per què fas vaga?
No faig vaga pel motiu que la convoquen els sindicats, és a dir,  per la reforma laboral i la retallada dels drets laborals que aquesta comporta. El problema és que darrera d’aquesta reforma en vindran d’altres (l’edat de jubilació cada vegada serà més tardana, els sous cada vegada seran més baixos...)
En realitat tota aquesta situació ve donada pels propis sindicats UGT i CCOO, que durant 25 no han fet res. Només han fet pactes inútils amb el govern.
·         Com creus que repercutirà aquesta vaga al govern?
Crec que aquesta vaga no és una protesta que repercutirà massa. Hi ha hagut altres vagues com la d’Aznar el 2002 o la de González de 1988 que van tenir el suport de la gran majoria de la població i van aconseguir fer enrere les reformes laborals que els governs volien implantar.
·         Què li diries a aquelles persones que han decidit anar a treballar?
Que s’ho mirin perquè no és una protesta que es fa de manera egoista. Per 100 euros que deixes de guanyar no pots hipotecar el teu futur. Estem parlant d’una vida laboral que pot acabar d’una manera precària: ser acomiadats quan el nostre cap vulgui, cobrar en negre...
·         Estaries disposat a fer una altra vaga si aquesta fracassa i no es produeix cap canvi?
Sí. Faria una vaga indefinida per tal d’aconseguir el mínim canvi. Si només fem una vaga a l’any no aconseguirem res.
·         Què opines dels piquets?
Són informatius i necessaris per dirigir-se a la gent i fer-los veure la realitat on vivim.

Dafne Barnet Carrera
Clara Adell Martín

martes, 21 de septiembre de 2010

Muuuuuu!

Si o no als toros?

Les famoses corrides estan arribant a la seva fi. El Parlament català, després de sotmetre a votació aquest fet i amb un resultat de 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, ha acceptat la Iniciativa Legislativa Popular que demanava prohibir les corrides de toros a Catalunya. Tot i així, encara haurem d’esperar fins l’u de gener de 2012, dia en que, finalment s’haurà acabat aquesta... com ho diria... “tradició”.
Bé, després d’haver llegit aquestes poques línies en diversos diaris i d’haver-ho sentit dies i dies a la televisió, he cregut convenient sortir al carrer i veure si, realment, els joves de Blanes estan d’acord o no amb la iniciativa i el resultat obtinguts al Parlament després de la famosa votació. Així doncs, la pregunta va ser la següent: sí o no als toros?
“Crec que hem avançat molt i trobo que, deixar de fer això, és com deixar-se de fer mal a un mateix. És una tradició de la qual jo almenys no em sentia orgullosa ja que no li trobava el perquè. És ven bé que la gent no entén que amb els anys, les coses evolucionen i –perquè no?-, algunes tradicions desapareixen.”
“Estic totalment a favor de que prohibeixin una tradició com aquesta. Em sorprèn que hi hagi gent que gaudeixi matant un animal; a més, no entenc el fet d’aplaudir la tortura, el dol i el patiment d’un ésser viu, per més que sigui un animal”.
“Jo penso que està força bé que prohibeixin les famoses corrides, però, que me’n dieu dels toros de foc o toros embolats? El que no entén la majoria, és que nosaltres no diem “no als toros” com a símbol, sinó no a la tortura, ja sigui a les corrides, als toros de foc...”
“Jo diria que s’està fent massa rebombori per una cosa de la qual no som els primers que ens fem partícips. El que és trist és que aquest avenç s’hagi aconseguit com a... maniobra política potser?”
Què en penseu? Pel que sembla, els joves de Blanes estem d’acord en aquest tema... És ben bé que quan les coses es fan bé, es fan bé!

PD: Cal dir que els diversos paràgrafs d’opinió han estat un compendi dels arguments més repetits obtinguts gràcies a l’ajuda d’alguns joves de Blanes. Alguns dels col·laboradors han estat Glòria Riera, Maria Chamorro, Anabel Recio, Alberto Muñoz, David Ochoa, Tomàs Balmanya i Joana Muñoz.
Gràcies a tots ells.